XERRADA SOBRE ROSA VIRGILI

Rosa Virgili Granell, una mont-rogenca a la Maternitat d’Elna.

Per amor va marxar de Mont-roig cap a l’exili a França.

La vida d’una dona amb caràcter, valenta i decidida.

Rosa Leveroni

Rosa Leveroni i Valls neix a Barcelona l'1 d'abril del 1910 en el si d'una família de la mitjana burgesia. El seu pare, descendent d'una família d'armadors de vaixells de Gènova, fa de gerent d'un magatzem de metalls, i la seva mare, de mestra. Fa els primers estudis al col·legi Príncep d'Astúries i, posteriorment, fins als dotze anys, a les Dames Negres del passeig de Gràcia. 

Als quinze anys publica els seus primers versos a la revista Patufet, i comença a tenir clara la seva vocació literària. Tot i que el seu pare la pressiona perquè es dediqui al negoci familiar, als dinou anys, coincidint amb la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, entra a l'Escola de Bibliotecàries, que aleshores dirigeix Jordi Rubió. Aquesta institució, fundada per Eugeni d'Ors, té com a professors alguns dels intel·lectuals catalans més brillants del moment (Carles Riba, Ferran Soldevila, Nicolau d'Olwer, Rafael de Campalans). L'estada a l'Escola de Bibliotecàries i, en especial, la coneixença de Carles Riba, és cabdal en la formació intel·lectual i personal de Leveroni. 

L'any 1933 rep una beca per anar a Madrid a fer una tesina sobre literatura infantil. En tornar, entra a treballar a la biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant la guerra civil fa dos cursos de la carrera de Filosofia i Lletres. L'any 1937 és finalista al premi Joaquim Folguera amb el llibre Epigrames i cançons, que publica l'any 1938, prologat per Carles Riba. La influència ribiana i, en general, de tota la generació postsimbolista és molt present en aquest volum. Els temes que hi apareixen seran els que es repetiran durant tota la seva obra: la tristesa, la desolació amorosa, la melangia..., sentiments continguts i objectivats gràcies a la disciplina del vers. 

El 1939, després de la Guerra Civil, la depuració de funcionaris de la Generalitat fa que perdi la feina com a bibliotecària de la Universitat Autònoma. Durant la dècada dels quaranta, Leveroni dedica tota la seva energia a la resistència cultural catalana enfront de la repressió franquista, i es converteix en l'ànima del grup intel·lectual que Carles Riba forma al seu voltant. És ella qui distribueix clandestinament les Elegies de Bierville de Riba, qui actua de contacte entre els intel·lectuals catalans de l'interior i els de l'exili, i és una de les primeres col·laboradores de la revista Poesia (fundada el 1940) i de la revista Ariel (fundada el 1946). 

L'any 1952 publica un segon volum de poesia, Presència i record, prologat per Salvador Espriu. La mort del seu pare, l'obliga a centrar-se en el negoci familiar. En aquesta època assisteix assíduament als congressos de literatura catalana que se celebren a Anglaterra, organitzats per la Catalan Society, entitat de la qual és membre. Durant les dècades dels seixanta i dels setanta, la seva figura es manté cada vegada més apartada i aïllada de l'escena literària catalana, fet al qual també contribueix el seu silenci poètic. 

L'any 1981 publica el volum Poesia, que recull tota la seva obra poètica, amb pròleg de Maria Aurèlia Capmany i dos epílegs de Carles Riba i Salvador Espriu, escrits respectivament el 1938 i el 1950 i que havien prologat els dos reculls poètics. L'any següent, el conjunt de la seva obra és reconegut amb l'atorgament de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. 

Mor l'agost del 1985, poc abans que es publiqui un volum de contes que recull la seva producció narrativa. És enterrada a Port-Lligat.

PODEU VEURE UNA EXPOSICIÓ A LA BIBLIOTECA DE L'1 AL 20 DE MARÇ A LA PLANTA BAIXA DE LA BIBLIOTECA JOAN MIRÓ DE MONT-ROIG

SOM EL QUE MENGEM

El proper dimarts 17 de  febrer a les 7 de la tarda, Sílvia Sagarra ens explicarà tot allò que cal saber per tenir una bona salut.

Amb el  títol SOM EL QUE MENGEM, podem aprendre com prevenir, millorar, controlar i fins i tot curar moltes de les petites malalties que patim al nostre dia a dia.

Una alimentació equilibrada és font de vida i de salut. El menjar és imprescindible per assegurar la vida, però cal saber escollir-lo. El ritme de vida frenètic que duem, ens ha fet oblidar la importància de saber menjar. La conferència-col.loqui, ens proporcionarà les claus perquè amb la nutrició aconseguim el benestar físic, psíquic i emocional.

Aprendrem a posar l'alimentació al nostre servei i a convertir els nostres hàbits alimentaris en la millor combinació de nutrició i dietètica, és a dir, de les substàncies que hem d'ingerir per satisfer les necessitats nutritives diàries i la planificació que cal per mantenir l'organisme en harmonia i salut.

Us hi esperem!

2015 L'ANY DE LES BIBLIOTEQUES

El govern ha declarat l'any 2015 com a 

ANY DE LES BIBLIOTEQUES,

 coincidint amb el primer centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya.

Es tracta d'un dels projectes més emblemàtics de la Mancomunitat, que expressa, al mateix temps, un dels signes d'identitat de Catalunya: La consideració de la cultura com a element clau per al desenvolupament del país.

Constituïda l'any 1914, la Mancomunitat va encomanar al Consell d'Investigació Pedagògica un projecte de planificació per crear biblioteques a tot el territori de Catalunya amb l'afany d'estendre la cultura i la formació per tot el país. Fruit d'aquell projecte, redactat bàsicament per Eugeni d'Ors, va néixer el disseny d'un pla ambiciós. 

El juliol de 1915, la Mancomunitat va convocar el primer concurs per adjudicar quatre biblioteques populars, una en cada demarcació:

 Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot. 

A la tardor del mateix any, ja va començar a funcionar l'Escola de Bibliotecàries.

Anirem compartint les activitats que durem a terme per aquest motiu!

És prou legítim que un poble prengui mesures per protegir la seva cultura, com legítim és que es preocupi de fer-la conéixer, i, si pot, d’escampar-la pacíficament…

Manuel de Pedrolo i Molina

• 
  

 

 

MARGARIDA ARITZETA, ESCRIPTORA CONVIDADA

Margarida Aritzeta, autora de EL POU DELS MAQUIS (novel.la i recull de documents) va compartir la tarda de dilluns 24 de novembre amb nosaltres. Sense gairebé ni adonar-nos van passar dues hores volant! 

Va començar explicant els fets que van succeir a la masia de la seva família, actualment casa seva, a partir de l'arribada de 4 personatges l'any 1946.

Margarida va estar rigurosa amb la seva informació i molt atenta a tots els dubtes i aclariments que es van plantejar. Acompanyant l'explicació portava una colla de fotografies originals dels personatges i de la documentació consultada.

El procediment encara resta obert, com una ferida d'aquelles que no es cura mai...

Gràcies a la perseverança i al gran treball de recerca de  Margarida Aritzeta, ha pogut sortir a la llum allò que feia tants anys que s'havia amagat darrere del silenci.

Moltes gràcies Margarida i fins ben aviat!

OLGA XIRINACS, ESCRIPTORA CONVIDADA

Ahir a la tarda, a la biblioteca de Miami Platja, vam tenir la sort de compartir tertúlia amb Olga Xirinacs, una de les grans escriptores de les terres tarragonines. Ens vam trobar per parlar del llibre LA PERESA, però vam acabar parlant de tota la seva extensa obra i d'ella mateixa. 

Olga Xirinacs és un dona potent, amb una fina ironia que deix caure com aquell qui no diu res, per acte seguit, fer un gir en la conversa per portar-te a altres territoris completament diferents. Parlar amb Olga Xirinacs és com fer un camí de revolts on no saps que et pots trobar després de cada corba, de cada pendent... 

Amb una breu introducció ens va desvetllar la relació que tenen els personatges amb els seus noms i els seus papers, ens va portar de la mà per la galeria d'art que fa de passadís a la novel.la, ens va dir allò que no es diu però que s'intueix, en definitiva, ens va fer gaudir d'una molt bona estona!

I vam quedar que un altre dia, parlariem de fantasmes... 

Moltíssimes gràcies per la teva presència i la teva amabilitat Olga, fins aviat!!!

Per si algú vol saber més coses d'ella, punxeu aquí i trobareu tota la informació sobre la seva extensa obra   --->   OLGA XIRINACS

DESMUNTEM MITES?

El nostre pensament està construït a base de mites o creences que ens ajuden a explicar el món i a donar sentit a les coses que ens passen. Aquest pensament i la forma que tenim de sentir i expressar-nos estan influenciats pel nostre entorn.

Aquesta exposició proposa una revisió d’alguns mites associats a l’amor romàntic i a la violència masclista. Per exemple desmunta la creença que som persones incomplertes que necessitem buscar-ne una altra per aconseguir la plenitud, que s'ha de renunciar a tot per amor, que si algú sent gelosia és perquè t'estima o que és necessari patir per poder mantenir una relació. Alhora, ofereix  idees i elements de reflexió per transformar aquests mites i creences i avançar, així, vers unes relacions lliures violència masclista.

Textos a càrrec de la Unitat d’Assessorament Psicopedagògic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Exposició produïda per l’Institut Català de les Dones.

DEL 5 AL 28 DE NOVEMBRE LA PODEU VEURE A LA BIBLIOTECA DE MONT-ROIG