dimecres, 27 de novembre del 2013

ELS FEMINISMES DE FEMINAL



L'any 1907 es va publicar el primer número de 'Feminal', la primera revista de caràcter feminista a Catalunya, que amb la difusió de l'ideari del feminisme va tenir gran influència en la renovació de l'imaginari de les dones del seu temps. Es trencava així, per primera vegada, la consideració de les dones com un sector al qual alliçonar, prevenir, influir o sobre el qual deixar caure un reguitzell de consells.
'Feminal' va aplegar a les seves pàgines articles que compartien una mateixa preocupació per les dones en consonància amb la modernització necessària de la societat i, així mateix, va recollir, mitjançant un equip de corresponsals a França i Anglaterra, les idees dels moviments feministes sorgits en aquells moments a Europa.
Des de 'Feminal' es reivindicava el paper propositiu de les dones, i els seus escrits reflectien els conflictes generats per les transformacions de la idea de feminitat, que apuntaven cap a una nova identitat més autònoma, pròpia i lliure. L'evolució d'aquesta idea suposava una ruptura en la relació amb l'exigència d'un model de relació entre els homes i les dones basada en la tradicional dependència emocional de les unes envers els altres. Però des de la revista no només es pretenia posar fi a aquests estereotips, sinó que des de les seves planes es reivindicava també la tasca que les dones aportaven en aquell moment a diferents àmbits professionals.

divendres, 22 de novembre del 2013

EL DIT A L'ULL de JAUME BORRÀS


En Jaume, de la mà del Centre d'Estudis Mont-rogenc i acompanyat del seu editor i d'un company de la revista Cambrils, ens va presentar el seu llibre de forma amena i divertida, tal i com és ell. EL DIT A L'ULL és un recull d'articles que ha anat publicant durant anys la revista de Cambrils. 

Amb la seva mirada crítica i prespicaç va fer un recorregut per l'actualitat i per la situació actual, tant en el camp polític, sanitari, educatiu i social que estem vivint.

Va tenir paraules amables per a tots els assistents, que van ser molts, sobretot pels seus companys de feina i per a tots els alumnes que van venir a veure'l i a felicitar-lo. Ell va fer la broma que només havien vingut per obtenir un aprovat, però nosaltres sabem del cert, que van venir, perquè el Jaume és d'aquells professors que es fa estimar.

Va acabar la xerrada amb unes belles paraules, adreçades, altre cop, al seus alumnes, cosa que l'honora com a professor.

"Ens retallen en cultura, ens volen rucs perquè no ens queixem, no us aconformeu, sigueu crítics, perquè només la cultura us farà lliures"


Felicitats Jaume!!!!


dimarts, 29 d’octubre del 2013

REFRANYS DE TARDOR


Aquest cap de setmana han canviat l'hora. Com es nota en el nostre dia a dia. Tot i que ja sabem que a la tarda els dies s'escurcen (a raó d'uns 3 minuts cada dia) aquest canvi sobtat ens afecta i ens convida al recolliment.

A partir d'ara, si estem atents al cel i tenim la sort de viure en un lloc com el nostre que gràcies als vents gaudim d'un cel ben net, veurem que al dia 3 de novembre, es podrà  observar un eclipsi de Sol parcial. Pels voltants del 17 de novembre la pluja de meteorits  anomenada Leònides i pels voltants del 13 de desembre, les més potents i lluminoses, les Gemenides.

Bolets i rovellons? Potser no gaires amb aquest temps... però qui sap?

De totes maneres, aquest post és per a recollir refranys de tardor. 

Us animeu a escriure el vostre?

"Hort de tardor, manté el bon senyor"

dilluns, 23 de setembre del 2013

JAUME CABRÉ A LA BIBLIOTECA


S'apropa la festa major de Sant Miquel i de la mà del Centre d'Estudis Mont-rogencs tindrem el plaer de tenir entre nosaltres a JAUME CABRÉ, autor de novel.les com La teranyina, Les veus del Pamano, Jo confeso, entre d'altres. És autor de narrativa, teatre, crítica literària, assaig...

No us perdeu l'oportunitat d'escoltar aquest home que amb el títol genèric  de LA CREACIÓ DEL MÓN, ens parlarà dels escriptors catalans amb més projecció universal!

dimecres, 18 de setembre del 2013

DONES POETES


Del 15 al 30 de setembre podreu veure a la Biblioteca Joan Miró de Mont-roig, l'exposicó dedicada a 10 poetes catalanes.

L’exposició "Dones Poetes" vol ser  un homenatge a totes les escriptores que des de la poesia han aportat un pes no gens menyspreable a la recuperació del català com a llengua literària durant el segle XX:

 Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Simona Gay, Rosa Leveroni, Montserrat Abelló, Felícia Fuster, Maria Beneyto, Maria Àngels Anglada, Quima Jaume, Olga Xirinacs, Marta Pessarrodona i Maria Mercè Marçal 

representen la progressiva incorporació de la veu de les dones a la societat literària al llarg del segle XX.

Els criteris per a la selecció, lamentablement i necessàriament molt limitada, són els següents: 

a) l’ús del català com a llengua poètica en qualsevol de les seves modalitats dialectals

 b) la data de naixement entre el 1872 i el 1950, excep¬ció feta amb Maria Mercè Marçal

 c) el fet d’haver contribuït a l’evolució de la poesia catalana contemporània introduint, amb una altra veu, noves perspectives i nous estils expressius.

 No hi són totes les que haurien de ser-hi, 
però les que hi són havien de ser-hi.

El recorregut de l’exposició segueix un ordre cronològic i de cada poeta es presenta un resum biogràfic essencial, unes paraules sobre la seva manera de viure la poesia, i una petita mostra dels seus poemes.




divendres, 13 de setembre del 2013

COMENCEM EL CURS!

L'estiu s'acabat, els nens han tornat a l'escola, les rutines de sempre (benvingudes rutines) i la Biblioteca també torna a fer el seu horari habitual (podeu consultar-lo a la pestanyeta de dalt)

És molt bonic tornar a veure les cares de sempre, tornar a escoltar el somriures del nens i nenes, tornar a saludar als profes de música que batallen per quadrar els alumnes a les graelles, recomençar el Clubs de Lectura i encetar-ne de nous, preparar activitats, donar la benvinguda a persones que col.laboren amb la Biblioteca de forma voluntaria. És bonic parlar de llibres,  recomanar llibres, descobrir llibres, salvar llibres, rebre llibres nous!

Així, que ja tornem a estar aquí (sempre hi hem estat) però a partir de dilluns "amb el vestidet d'hivern"

Fins aviat!!!

divendres, 14 de juny del 2013

HORARI D'ESTIU


Com cada any per aquestes dates, canviem l'horari. Podeu consultar a la pestanya de més amunt per veure'l. Recordeu que els dissabtes romandrem tancats!

Esperem que l'estiu us sigui propici. Que trobeu temps per a compartir amb la família i els amics. Per gaudir de més temps a l'aire lliure, per compartir la frescor de la nit a les terrassetes amb bona companyia. Esperem  que trobeu una estona per llegir i descobrir coses noves, autors clàssics, i tot allò que vulgueu!!!

Bones vacances amigues i amics!!!

dimarts, 4 de juny del 2013

XERRADA ADAM MANYÉ PER CONCLOURE L'EXPOSICIÓ D'ESCRIURE EN TEMPS DIFÍCILS


Avui, tindrem el privilegi de fer la Cloenda de l'exposició Escriure en temps difícils amb Adam Manyé, filòleg i escriptor. 

La mostra ens parla de la vida i obra de quatre escriptors i intel·lectuals catalans nascuts el 1912, educats a les escoles modernes de la Catalunya dels anys 20 i donats a conèixer al públic lector durant el període de la Generalitat republicana. 

Com s’esdevé en l’actualitat, tot i que foren pujats en la modernitat i en una certa normalitat del català, es tracta d’un conjunt d’escriptors que després van haver d’afrontar uns temps difícils, encara més difícils que els dels nostres dies, per la devastació de la guerra civil, la prohibició absoluta del català, la llengua 
en la qual s’expressaven i el llarg exili que van haver de sofrir. 

Els quatre escriptors, però, van emprendre la continuació de les seves obres i ens van oferir llibres i un pensament de plena actualitat. Així, l’exposició ens parla d’Avel·lí Artís-Gener «Tísner» com a artista polifacètic i contador inesgotable d’anècdotes i memòries. S’exposen els principals llibres de contes de Pere Calders, precursor del realisme màgic en l’escenari internacional. Es parla de Joan Sales, autor de la primera de les grans novel·les de la postguerra sobre la guerra civil d’èxit internacional: també es descriu la seva activitat com a editor i descobridor d’una bona part dels grans novel·listes de segon terç de segle XX. Finalment es descriu el pensament de Josep Ferrater Mora, el filòsof català de més projecció internacional del segle passat, i les seves reflexions a la recerca dels trets distintius de les formes de vida catalana.


dimarts, 28 de maig del 2013

ADRIÀ GUAL


Per saber-ne més coses punxeu aquí ADRIÀ GUAL



dilluns, 13 de maig del 2013

dijous, 9 de maig del 2013

MAIG, MES D'EXPOSICIONS A LA BIBLIOTECA!




Aquesta exposició posa en relleu les dificultats per harmonitzar els diferents temps de vida, les quals han convertit la gestió del temps en una de les qüestions prioritàries per al benestar de les persones. Per què ens falta temps? Com es pot fer compatible la jornada laboral amb les necessitats de cura i atenció de les persones? Qui se n'ha d'ocupar?
Els rols tradicionals de gènere, que assignaven les tasques de reproducció i sosteniment de la vida exclusivament a les dones, ja no tenen vigència i és necessària una reorganització del temps, tant per a les dones com per als homes, per poder garantir el benestar de totes les persones.
L'objectiu d'aquesta exposició és explicar de què parlem quan ens referim als usos del temps, tot mostrant els diferents aspectes que hi tenen relació, i posar en relleu la necessitat de trobar un equilibri entre les diferents activitats de la vida quotidiana.

Podeu veure-la a la Biblioteca de Miami fins al 15 de maig.

EL LLEGAT DELS CONTES DE FADES





"El llegat dels contes de fades" és una exposició formada per 12 obres pictòriques basades en els contes més coneguts dels Germans Grimm. L'autora, Jeice D. Hernández, no ens proposa la imatge dels contes que estem acostumats a veure, sinó un punt de vista diferent que ens permet redescobrir-los.

L'estudi dels contes i els seus diferents significats, i la interpretació que en fan lespersones, van dur a l'autora a identificar alguns dels elements que fan que ens preguntem per aquest altre costat de la història, de vegades de forma conscient i, d'altres inconscient.

Podeu visitar-la a la Biblioteca de Mont-roig fins al 22 de maig.

ESCRIURE EN TEMPS DIFÍCILS.




«Escriure ens temps difícils» ens parla de la vida i obra de quatre escriptors i intel·lectuals catalans nascuts el 1912, educats a les escoles modernes de la Catalunya dels anys 20 i donats a conèixer al públic lector durant el període de la Generalitat republicana.  Estem parlant de:


Com s’esdevé en l’actualitat, tot i que foren pujats en la modernitat i en una certa normalitat del català, es tracta d’un conjunt d’escriptors que després van haver d’afrontar uns temps difícils, encara més difícils que els dels nostres dies, per la devastació de la guerra civil, la prohibició absoluta del català, la llengua en la qual s’expressaven i el llarg exili que van haver de sofrir.

A la biblioteca de Mont-roig fins al 31 de maig.

Esperem que les gaudiu!

divendres, 19 d’abril del 2013

25è ANIVERSARI DE LA BIBLIOTECA JOAN MIRÓ



Aquí us deixem la programació que tenim per a la celebració d'aquest Sant Jordi tan especial. 25 anys de Biblioteca, són, 25 anys de cultura a l'abast de tothom!

Esperem que sigui del vostre gust i que pogueu gaudir-ho amb tots nosaltres!!!

dijous, 7 de març del 2013

8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA



Aquest any, hem preparat dues activitats adreçades a la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Per un costat, dijous dia 7 a les 7 de la tarda, la Conchi Hernàndez, ens farà una xerrada sobre l'energia dels arbres i com aprofitar aquesta energia per sanar-nos. Tractarà sobretot de les propietats dels arbres que tenim a l'abast, com poden ser: garrofers, oliveres, pins i alzines.

Esperem que els seus coneixaments ens ajudin a reforçar-nos per poder encarar amb alegria i il.lusió totes aquelles coses que ens amoïnen i ser capaços de mirar la vida amb energies renovades.



Divendres dia 8 a les 7 del vespre, Anton Ramon Martí Cabré, arxiver de l'Arxiu Municipal de Vilaseca, ens parlarà d'Elena Maseras.

Elena Maseras va néixer a Vila-seca el dia 25 de maig de 1853. El seu pare Miquel Maseras Gasó era fill de Mont-roig.

Maria Elena fou la primera dona autoritzada a cursar els estudis de batxillerat. Per poder iniciar els estudis superiors a la universitat li va caldre elevar una súplica per escrit al rei Amadeu, aprofitant la seva estança a Barcelona l'any 1871. El rei li va concedir i signà més tard una reial ordre, en la qual era disposat que la jove Maseras fos admesa a la universitat, on cursà estudis de medicina..

Així va esdevenir primera metgessa catalana dels temps moderns al 1878.



dimecres, 16 de gener del 2013

POMPEU FABRA: 2013, 100 anys de les normes ortogràfiques de la llengua catalana.



Pompeu Fabra i Poch nasqué a Barcelona el 1868 i morí a Prada (Conflent) el 1948, a l'exili. Estudià la carrera d'enginyer industrial, i ocupà una càtedra de química a l'escola d'enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys (1902-1911). Amb tot, de molt jovenet encara, s'afermà en ell la decisió de dedicar-se a l'estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. Formà part de L'Avenç, on promogué (1890-91) una campanya memorable per a la reforma ortogràfica, amb Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó. Fou membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i president de la Secció (1917-1948). Fou president de l'IEC (1921-1935, intermitentment). És considerat l'ordenador de la llengua catalana moderna. Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).




Autor de la Gramática de la lengua catalana (1912), impulsà la promulgació de les Normes ortogràfiques (1913). Per encàrrec de l'IEC, que l'adoptà com a oficial, publicà la Gramàtica catalana (1918). És l'autor de les Converses filològiques i del Diccionari general de la llengua catalana (1932), concebut com a canemàs del futur diccionari de l'Institut.



El 1939 s'exilià, i pòstumament s'edità la seva nova Gramàtica catalana (1956). Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona i, en esdevenir autònoma la Universitat, fou president del patronat universitari (1933), i, per raó del seu càrrec, sofrí empresonament (1934). Esdevingué un home molt popular al país i, entre el 1931 i el 1936, fou objecte de molts i reiterats homenatges. La universitat de Tolosa (Llenguadoc) el nomenà doctor honoris causa, i la Societat Catalana d'Estudis Històrics, president honorari.